Ha passat un temps ja des que ens vas deixar, i és temps de calibrar el buit que ens deixes. A la família, immens, als amics, els que vam estar a prop, i els que poc et coneixien, arriba el moment de fer-se a l’idea que ja no estaràs ací, encara que sempre et tindrem present amb els teus consells i la teva presència.
Parlar de Paco, sense parlar de les falles, és una mica complicat. No hi havia falla de Gandia que no el conegués i li demanés qualsevol classe de favor, envers ells. Presentacions, manteniment, actes especials … amb la seua Germandat, el mateix, qualsevol cosa que el pogués fer, la feia.
En la seva falla de tota la vida, que dir … Anar a la primera executiva sense la seva presència va ser dur. Ell no era dels que callava res, i era combatiu, tant amb la seva pròpia falla, com amb les decisions que la Federació prenia en alguns casos. Mítiques ja, algunes executives, on després de discutir durant hores, ens asseiem a sopar i compartir la història de les falles, acabant amb una ‘trucaeta’ o simplement, acomiadant i a descansar per al següent dia.
Sentir-lo parlar, era hipnotitzador. La seva sapiència sobre el tema i les nombroses vivències et deixaven aclaparat. Cada vegada que començava a dissertar sobre la història de les falles o la de la Federació, sobretot, perquè sempre tenia una broma i un detall per als que l’envoltaven.
Jo el vaig conèixer fa més de 20 anys … era el meu primer any en la falla, juntament amb la que avui és la meva dona, i em va ‘enganxar’, per fer una obra de teatre per al Ligorio Ferrer …. No vaig estar a l’altura, la meva veu, i més damunt d’un escenari no dóna més de si …. Recorde que a part de que Manolo ( Picazo) ens picava de tant en tant, Paco, després de l’assaig, m’agafava per banda i em feia unes ‘classes magistrals’ … no cal dir que poc va poder fer … però vam fer l’obra, i no acabarem en mal lloc aquell any …
Els que el van conèixer, recordaran la seva veu, sobretot en les emissions, els informatius i les retransmissions que va fer d’alguns actes per a les televisions i ràdios locals, una veu greu, però agradable que et feia gaudir del que comentava, a més de saber de que parlava, pareixia que havia sigut faller de cada falla de les que feia els comentaris….
En fi, Paco, trobaré…, trobarem molt a faltar la teva veu, la teva persona, i sobretot, la teva amistat. Allà on estiguis, espero que sàpigues que et recordem.
Adeu Don Paco Sanchis.
