Lloa del faller Josep Mascarell al riu Serpis (no figura l’any).
L’aigua del Serpis zigzetja
entre cingles i barrancs…
Caudal bell que dóna vida
als molins -tan plens d’encant-
i aixeca el fum de les fàbriques
i és motriu de cinc centrals
mentre ensems rega les terres
de la saforenca vall…
Viles i pobles que es troben
per «provincies» separats
ell els unix i els abraça
com pare bo i abnegat.
Passa por l’Orxa i sa Gola,
per Villalonga i son pla;
per Potries, per l’Almoina
i el feude d’Ausiàs March:
Beniarjó, on visquera
aquell escriptor tan gran…
Ai Serpis! que tan fantàstic
des d’Alcoi ens véns trescant!.
Quin goig vore’t per les serres
entre colzes i tallats,
i després, quan mans t’esgoles
per l’horta del gandians…
Que eres senzill i te tornes
orgullós… perquè bé saps
allò que vals i que ofrenes
a la muntanya i la vall…
I si eres així, m’alegre,
puix que te sents… Valencià !!!.
Josep Mascarell
=====================================
(Archiu de Joan Rovira Burguera)
